El Palau de les Heures és una gran mansió que es troba al sud del turó de la Maria, al peu de la serra de Collserola, al costat del camí que pujava a l’ermita de Sant Cebrià. Conegut també com la Casa Gallart i amb un extens jardí, avui acull la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona dins del Campus de Mundet.
Un indret durant la Guerra Civil propietat de Josep
Gallart Folch, que hostejar durant aquest període al president de la
Generalitat de Catalunya Lluís Companys, que traslladar la seva residència a
aquest lloc per estar més resguardat dels bombardejos que va patir Barcelona.
Malgrat que l’edifici es trobava prou apartat del
centre de la ciutat, també si va construir a partir del seu soterrani un refugi
antiaeri per extremar la protecció del president.
Una precaució que podia ser poca a tenor de la
voluntat del seu propietari Josep Gallart Folch que va demanar al general
Alfredo Kindelán, cap de l’aviació franquista que bombardegessin el seu palau
per acabar amb el president Companys.
Avui gràcies a l’Associació Memòria i Història de Manresa, que han aconseguit diferents documents sobre aquest fet a l’Ufficio Storico dell’Aeronautica Militare, de Roma, i que el propi Josep Gallart ja relatava en les seves memòries, tenim l’oportunitat de llegir l’escrit que li va enviar a Kindelán i que finalment va anar a parar a finals del mes de juliol de 1938 al cap de l’aviació legionària amb el següent text Adjunto le remito información original acompañada de fotografia de la casa en que habita el Presidente de la Generalidad de Cataluña, i que deia el següent:
ROMA 27 de Junio de 1938.
II Año Triunfal.
Excmo. Sr. General D.
Alfredo Kindelan.
Jefatura del Aire
SALAMANCA
Mi respetado general y
distinguido amigo: Ya en noviembre de 1936 me dirigí a V.E. señalándole que,
según mis noticias, la finca que con mis hermanos teníamos en los alrededores
de Barcelona, a siete kilómetros del centro de la ciudad, y en el barrio de
Horta, iba a servir de alojamiento al jefe de gobierno rojo y le facilitaba
para si el caso se producía el plano de Barcelona con el desplazamiento marcado
en lápiz rojo de la referida finca.
No se produjo entonces
el hecho y no hubo por tanto lugar a obrar en consecuencia.
Desgraciadamente, y
según confidencias directas de que Barcelona, he recibido, la referida finca
esta en el momento actual ocupada como residencia, por el presidente de la
Generalidad, Luis Companys, que atemorizado por un primer bombardeo del Palacio
de la Generalidad, se trasladó á Rambla de Cataluña 33, casa que fue también
alcanzada en un bombardeo posterior decidiendo entonces trasladarse a la
referida finca de “Las Euras”
Esta finca que como
indico mas arriba pertenece al barrio de Horta, está situada en la falda del Tibidabo
debajo de la curva de la carretera de la Rabasada, conocida con el nombre de
“Revolt de la Paella” y marcada con lápiz rojo en el mapa de Barcelona que pude
entregarle en aquella fecha; además está seguramente, indicada con su nombre
“Las Euras” en cualquiera de los planos de Barcelona de que deben disponer en
la actualidad, con todo y como mejor señalamiento, le incluyo en la presente
una fotografía aérea de la referida finca.
Como entonces, he de
repetirle ahora mi general, que mi mayor deseo, fuera que todos estos datos,
pudieran ser medios útiles, para el castigo, de quien tanto daño ha hecho
también, á nuestra Patria.
Como siempre se reitera
á las ordenes de V.E. su respetuoso amigo
Firmado:
José Gallart Folch.
.jpg)
Malgrat la voluntat i constància de Gallart perquè li bombardegessin el seu palau, l’aviació legionària italiana mai va fer l’atac sol·licitat.
Però ara després de més de setanta anys d’aquests
fets, que resta avui de tot això?
El palau de les Heures és un edifici inspirat en un
château francès de quatre torres
rodones, rematades per pics cònics, un conjunt arquitectònic que està assentat damunt
d’una gran terrassa amb balustrada que mira al migdia sobre un gran jardí.
Obra de l’arquitecte August Font i Carreres el 1894,
fou encarregada per l’indià nascut a la Bisbal d’Empordà Josep Gallart Forgas,
que havia fet fortuna a Puerto Rico en explotacions de canya de sucre propietat
dels seus oncles.
Durant la Guerra Civil la mansió dels Gallart va
estar requisada per la Generalitat i acaba hostejant al president Lluís
Companys. Acabat el conflicte el 1939 Josep Gallart Folch recuperar el palau,
restaurant les diferents zones malmeses. El 1958 la Diputació de Barcelona el
va adquirir, uns anys més tard el 1972 quan tenia previst el seu enderroc, la pressió
popular els va forçar a fer marxa enrere. Finalment el 1992 es signar un
contracte entre la Diputació i la Fundació Bosch i Gimpera en que els darrers
es feien càrrec del palau i de la seva conservació.
1-Entrada des del Palau. 2-Tram sota el jardí. 3-Segona sortida o d'emergència. 4-Lloc per les persones. 5-Pou de ventilació.
Dins d’aquest d’edifici que disposa de semisoterrani i tres plantes. Durant la Guerra Civil es construir un refugi antiaeri al que s’accedeix pel soterrani del darrera, on baixant per unes escales construïdes en la part externa del mur de carrega, s’entra dins d’una galeria de mina d’uns
Malgrat ser un refugi petit i al que caldria una
intervenció patrimonial per retirar tota la terra, que apilada durant la guerra
al voltant de la casa, en acabar aquesta fou trasllada a l’interior del refugi
i que anul·la l’accés a la segona entrada i dificulta veure l’extensió de
l’espai que va ocupar el president i els seus acompanyants. Una construcció que
per si sola esdevé un punt importantíssim en la lluita contra els bombardejos
que va patir Barcelona durant la Guerra Civil i que com un altre barceloní va
afectar també al president Companys.
Fotos i text Josep Maria Contel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada