En el bell mig del traçat del tramvia Blau, en el subterrani de la
torre de l’avinguda del Tibidabo número 17, seu de la Mútua Universal, hi ha un
refugi antiaeri o búnquer, construït durant la passada Guerra Civil, en un
edifici que va acollir el consolat i l’ambaixada de la Unió Soviètica a
Barcelona i desconegut per la majoria dels barcelonins i per gairebé tots els
turistes que cada dia passen per aquest indret.
La Torre del doctor
Andreu
L’edifici en qüestió no era una altra, que el palauet que va construir
l’arquitecte Enric Sagnier i
Villavecchia a l’avinguda del Tibidabo, entre els anys 1915 i 1918, per encàrrec
de Salvador Andreu i Grau, el conegut Doctor Andreu “El pastilletes” un
farmacèutic que va inventar unes pastilles per a la tos, que van marcar tota
una època.
Una torre unifamiliar, d’estètica
noucentista i de semblança en els "Hotels" francesos; de planta
baixa, pis principal i golfes, envoltada d’un jardí. Amb la façana principal, estructurada
sobre un eix de simetria, a partir de dos cossos prominents sobre un de
central, que acull la porta principal en planta baixa i un gran balcó en la
planta pis, rematada amb un imponent frontó esculpit.
Finalment l’edifici, que té
una protecció de nivell C: Bé d'interès urbanístic, es corona amb un pis àtic o golfes amb coberta de pissarres
i finestres en mansardes.
Quan el 1928 Salvador Andreu
i Grau va morir, la mansió va anar a parar al seu hereu Joan Antoni Andreu.
El palauet es converteix en consolat
Amb l’esclat de la Guerra
Civil el mes de juliol de 1936, el palauet de la família Andreu va ser
confiscat per les autoritats republicanes. Convertint-se més tard en la seu del
consolat de la Unió Soviètica a Barcelona, que fins aquells moments havia
ocupat un espai en l’hotel Majestic del passeig de Gràcia.
Una legació diplomàtica que
va ser encapçalada per Vladímir Antónov-Ovséienko -com a cònsol- heroi de la
Revolució d’Octubre de 1917, quan va dirigir l’assalt del Palau d’Hivern a Sant
Petersburg i va detenir els diferents ministres tsaristes que allí estaven
reunits.
Pel que fa del dia a dia del
consolat, Vladímir Antónov-Ovséienko va enviar informes secrets al Kremlin i va
organitzar l’arribada al port de Barcelona de diferents vaixells amb ajuda de
la URSS pel govern de la república com l’arrivada del Zirianin, amb llet condensada per als nens i carn en
conserva l’octubre de 1936 o més tard també amb diferents carregaments d’armes,
entre altres enviaments.
El dissabte 12 de desembre
de 1936 a
la seu del consolat es va celebrar una recepció presidida per Vladímir
Antónov-Ovséienko i el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys,
en honor d’una delegació d’obrers que va viatjar a Moscou amb motiu del VIII
Congrés de la URSS.
Amb el trasllat del govern
de la república a Barcelona el consolat de la URSS es convertí en ambaixada.
El refugi
Davant dels bombardejos que
va patir Barcelona a partir del 13 de febrer de 1937 i com en altres indrets de
la ciutat, en aquest edifici es va construir un refugi antiaeri o búnquer per les
seves característiques.
Construït en els subterranis
del palauet, amb parets de formigó d’uns 40 centímetres de gruix i de poc més
de 50 metres
quadrats de superfície, aquesta instal·lació disposa de dues portes de ferro
colat que s’obren o tanquen des de l’interior. La principal des del bell mig de
l’edifici i la secundaria, com a sortida d’emergència connecta amb l’exterior a
tocar a l’entrada de vehicles de la mansió.
Per accedir a l’interior del
refugi s’han de superar tres graons i creuar la porta blindada, davant s’obre
un camp de visió en primer terme ampli i al final amb un estret passadís que es
perd en l’infinit.
El primer espai que trobem
és rectangular no massa gran amb una porta al centre, a la dreta hi ha una
petita habitació amb una porta i diferents obertures per la seva ventilació.